El poble d'Aielo de Malferit, del 5 al 8 d'agost, s'engalana i la música, la llum i l'olor de pólvora ho envaeix tot. Encara que uns dies abans ja es pot respirar un ambient festiu amb actes como l'Alardo, la nit de les paelles, teatre, exposicions, cant d'aficionats i vaquetes al carrer, les festes comencen el dia 5 a les 13 hores, amb l'Entrada de Bandes de Música i per la vesprada el gran esdeveniment: l'Entrada de Moros i Cristians en què tots els festers i festeres, abillats de vestits de gran bellesa, avancen pels carrers al compàs de timbals i clarinets.

Al dia següent la festa continua amb la Diana i missa en honor al Patró el Crist de la Pobresa, de vesprada la processó. La nit possiblement s’enllaça amb l'aurora vivint al màxim la festa. El tercer dia començarà amb la pujada de tots els festers a l'ermita del Calvari per a baixar a Sant Engraci Màrtir, continuar amb la missa major i després el bàndol moro prendrà possessió del castell. De vesprada la processó i a la nit, la retreta. El quart dia el bàndol cristià recupera el castell.

L’origen d’aquestes festes es remunta als anys seixanta, inclús es diu que als anys vint es celebraven. Però el gènesis original es deu a un dels seus sants patrons. Del Santíssim Crist de la Pobresa, es sap que l’imatge que hi havia a l’església abans de la desfeta de la Guerra Civil, era bastant antiga – hipotèticament seria de principis del segle XVII – i que els aieloners treien per apaiguar epidèmies que assolaven la localitat. Les festes a aquest es remunten, als anys trenta del segle XIX, quan el colera s’estenia per tota la Vall d’Albaida, la població va recórrer als seus venerables sants per a que els ajudara1.

Desprès arribaria sant Engraci arriben a la localitat sobre el 1840 i des d’ací es celebren les festes en el seu honor. Aquest era important, ja que tenia dues imatges, una que contenia les relíquies i estaria el sant màrtir jacent sobre un llit i al pit tindríem la teca amb la resta del sant i altra realitzada per l’albaidí Modest Pastor Juliá2 – afamat imaginer del segle XIX que es va establir a la ciutat de Valencia.

Aquestes antigues festes dedicades als patrons, es van adherir a les dels Moros i Cristians i avui dia encara es celebren, cent setanta nou anys després.

A continuació alguns videos aportats pel bloc d’història local i d'altres particulars dels anys seixanta: