Palau dels Marquesos de Malferit

Declarat Bé d'Interés Cultural per la Disposició Addicional Segona de la Llei 16/1985. Casa-Palau els orígens del qual es remunten probablement al segle XV amb l'arribada dels senyors de Malferit. Va esser residència habitual durant el segle XVIII pels Roca, i posteriorment sofreix una transformació definitiva a finals del segle XIX amb els Mercader oferint l'actual aspecte neoclàssic. Organitzat al voltant d'un pati central, la façana principal consta de tres cossos jerarquitzats amb distribució simètrica, remarcant la importància del primer pis com a vivenda principal. Remata la composició una balustrada amb l'escut dels Malferit al centre. Actualment, i després de la seua rehabilitació, és la seu de l’Ajuntament.

Probablement formava part d'un servei complementari del palau. Posteriorment habilitat per a ús fabril com indica el panell ceràmic (fundada en 1880). Construcció sòbria d'acord amb els sistemes constructius i ornamentacions característiques de la zona.

La casa característica del barri del Fondo, nucli primitiu d'aspecte morisc, s'emplaça sobre un terreny costerut i irregular, i les seues dimensions són bastant reduïdes: dos plantes de poca altura, finestres, façana encalada i un pati xicotet. Però la casa típica de poble en Aielo té una estructura un poc diferent: emplaçada al nord del Fondo, amb una parcel·lació ja més regular i de majors dimensions, tenen un corral al darrere normalment amb quadra i pallissa. Estructura de tres plantes (baixa, pis i cambra). La planta baixa s'organitza al voltant d'un corredor central que permetia el pas del carro a la quadra. Estos exemples es poden observar al carrer de sant Llorenç i dels sants de la Pedra.

Les façanes, inicialment sense ornaments, van canviant incorporant-se motllures clàssiques que ressalten les cornises, parets mitgeres i cercat de finestres, portes i balcons. En alguns casos adopten elements de caràcter historicista o romàntic, sobre tot en les cases burgeses de finals del XIX i principis del XX del carrer Major, del Mig i Església, que mantenint l'estructura, ornamenten les façanes introduint elements modernistes.
Aprofitant la visita per aquests carrers es poden contemplar algun que altre rellotge del sol, i sobre tot diversos retaules ceràmics de caràcter devocional, alguns daten del segle XVIII, XIX i de principis del segle XX (Sant Llorenç, la Concepció, Mare dels Desamparats, Sant Josep, Verge del Roser, Sant Roc i Sant Sebastià).

Central Elèctrica

De finals del segle XIX, possiblement va ser una de les primeres en fer-se a la província. Actualment està restaurada. Va funcionar des de 1895 fins a 1925-30 i abastia d'energia a poblacions com Ontinyent, Bocairent i L'Olleria. Coberta de teula plana amb una torre que comunica amb les comportes que estan en la sèquia. Aprofitava l'aigua de la sèquia que rega les hortes, per la qual cosa es va ampliar (ahí el nom de sèquia ampla), així com també es va remodelar el pont de l'Arcà, aqüeducte d'un sol arc iniciat en el segle XVIII per a ampliar la superfície de regadiu.

Església

Església del segle XVIII. Consta de 3 naus amb creuer i una gran cúpula central a més d'una capella dedicada al Crist de la Pobresa. Campanar de rajol i façana senzilla quedant remarcada la portalada amb 2 pinacles i un escut. A l'interior predomina una decoració d'estil neoclàssic amb voltes de canó i arcades de mig punt, pintat amb frescos de forma senzilla simulant marbre. Les pintures del sostre reflecteixen alguns aspectes de la vida de Sant Pere.

Portal del Carme

Antiga porta d'accés a la vila ubicada al primitiu recinte defensiu, de gran valor urbanístic i religiós. Es tracta d'una estança sobre un arc de mig punt i oberta a la població exhibint la imatge de la Verge del Carme amb un barandat de fusta.

Pont de baix

Amb grossos pilars hexagonals i 5 arcs de mig punt. El barandat i formigonat són posteriors. A principis de segle XX sols existien els basaments i es creuava mitjançant la col·locació de fustes que es restituïen quan es feia necessari. La seua existència es constata ja al segle XVI. Important element d'accés del municipi a l'horta vella i la Serratella que creua el riu Clariano.

El Calvari

Probablement de finals del segle XVIII, dedicada a Sant Joaquim i Sta. Anna. De nau única i rectangular amb una porxada d'accés tancada. Construcció modesta i encalada en blanc, forma part del conjunt de xiprers i casetes del calvari amb les seues estacions o passos. Alberga les imatges de St. Joaquim i Sta. Anna a més de la del Patró Sant Engraci Màrtir.

Escoles Velles

Inaugurades en 1930. De planta allargada amb un cos central que divideix les dues parts en què es distribuïa antigament (niños/niñas). Ben integrat al conjunt del seu ento urbà. Actualment s’hi ubica el Museu Nino Bravo i també la Biblioteca Pública.

Hospital de la Beneficiència

Hospital construït en 1910. De planta en forma de H. obra senzilla. Destaca l'enreixat que tanca el recinte pel seu tractament modernista, sobre tot pel que fa a la façana principal, amb decoració de restes ceràmics i rematat amb la imatge de la Concepció. Mostra evident de la tradició caritativa del poble en temps passats (al segle XIX ja funcionava un Hospital Benèfic al Barri del Fondo regentat per monges franciscanes) els anys 60 deixa de funcionar i es dedica a l'educació dels més menuts fins que es va rehabilitar com a centre cultural en 1986. Actualment és la seu del Centre Integral dels Majors.