Municipi industrial amb més del 58% de la població ocupada. La proximitat a Ontinyent i L'Olleria ha estat el factor determinant per a passar d'una estructura agrícola a una altra de caràcter fabril. En els anys seixanta Aielo s'incorpora a la dinàmica comarcal del tèxtil. Un altre sector industrial és el vidre: als anys vuitanta s'instal·la una fàbrica i es constitueix una cooperativa de treball associat, avui treballen més de 220 persones i fan articles de decoració en vidre, botelles, gots, etc, tots ells artesans. Altres sectors que diversifiquen l'economia local és el plàstic, el moble i l'artesania del vímet (cistelles, paneres, mobles de jonc, etc) aquesta última molt artesanal i es desenvolupa en tallers de caràcter familiar.

L'agricultura ha anat perdent pes al llarg dels darrers 20 anys, però encara hui 10 de cada 100 treballadors ho fan al camp i a jornada completa, a més del treball a temps parcial de les persones ocupades en altres sectors.

Cap al 1910, el sector vitícola entra en crisi, provocada per la fil·loxera, però Aielo s'especialitza en barbats de vinya americana. En l'actualitat, són els principals productors nacionals de viver de vinya. Els treballs (tallar la vara, fer el barbat, empeltar...) es realitzen entre novembre i abril, ocupant a molts homes i dones.

Els fruiters, principalment l'albercoc, la vara i barbats, són els cultius predominants al terme junt amb els ametlers i les oliveres.

La tradició alcoholera es remunta al segle XVIII i hui es compta amb una destil·leria artesanal de les més antigues de la Comunitat Valenciana, amb 115 anys d'existència. Continua utilitzant els procediments antics, produint en xicotetes quantitats i mantenint l'essència de licors que pareix que per a ells no passa el temps elaborant licors i xarops. Entre els productes més vells tenim l'Anís Aielo, Lágrimas de Contribuyente, Perfecto Amor, Nuez de Cola-Coca i els "escarxats".